És el contagi que afecta als
funcionaris d'algunes representacions diplomàtiques espanyoles
situades en països no democràtics. Els funcionaris perden la
immunitat democràtica i arriben a simpatitzar amb les pràctiques
pròpies de funcionaris de les dictadures. Aquesta simpatia
arriba fins a tal extrem que, de fet, no es distingeix en la
pràctica entre el funcionament dels funcionaris de
l'administració exterior i els de l'administració local. És més,
fa l'efecte que els funcionaris d'algunes ambaixades són part de
l'administració local. L'exemple més palpable d'aquesta síndrome
es dóna en l'Ambaixada d'Espanya a Guinea Equatorial, a Malabo i
en Bata. El funcionament de l'Ambaixada poc ha d'envejar al de
l'administració local. És més, en algunes coses deuen aprendre
de l'Administració guineana. La corrupció galopant és una de les
ensenyes que oneja ostensiblement en l'Ambaixada. El tribalisme
discriminatori caracteritza les decisions o resolucions dels
funcionaris. El tràfic de visats és una realitat inqüestionable
el mateix que el tràfic de "cartes de cridada" generat per una
política de concessions que beneficia als peixos grossos i als
adinerats. Amb total arbitrarietat, els funcionaris dicten la
llei, les normes i els paranys. El Dret que apliquen es basa
exclusivament en el "oficiós", en normes i criteris sempre
oficiosos, emparats per la llei espanyola que els atorga àmplies
facultats incontrolables que ja voldríen per a sí alguns
dictadors.
a) La "Màfia Consular".
Pel que es veu, la població humil
i escassa de recursos és la qual més pateix el comportament
prepotent i racistoide d'alguns funcionaris i funcionàries. El
nom d'una d'elles -Maite Montelongo- està en la boca de tots el
mateix que el nom del seu cap: Hugo Regozo. Per la seva
mentalitat i comportament típicament colonialista, és coneguda
com "la colonela". Només li falta treballar amb el "melongo en
mà". Ella és la qual talla i guisa -amb la seva companya María
Antonia Mera- el bacallà. Se'ls ha pujat la funció al cap.
Segons molts guineans, el complex tribalista antifang que
es respira des de fa anys en l'Ambaixada espanyola es deu en
gran part al seu treball de "comecocos". I per tot això ja va
rebre una sonada pallissa d'un grup de dones discriminades.
Afeccionada a l'alcohol, és assenyalada com la subjefa de la
coneguda com "màfia consular" o "tribu mafiosa".
b) Tracte humiliant al públic
El tracte humil·liant i despectiu
al públic és una dels defectes dels funcionaris. La gent ja pot
dur més de set hores fent cua -amb sol o pluja- a l'espera
d'accedir a l'interior de l'ambaixada. Si hi ha una
insignificant discussió, ella i de vegades ell -no és ella sola-
desfan bruscament la cua i acomiaden a la gent amb una total
mancada d'educació general bàsica. Una petita discussió o una
disputa qualsevol sol ser el pretext per a treballar un poc
menys. I pretextos troben un munt cada dia per a amargar la vida
a la gent que desitja viatjar legalment per a conèixer aquest
país que els colonizà i que pregonava que era la "Mare Pàtria".
Qualsevol pretext és bon per a celebracions. Per exemple, a
Espanya no se celebra el Corpus en dia laborable. Però els
funcionaris -molt devots ells- es prenen el dia de festa. El
procónsul Hugo Regozo Zapata ni veu ni vol veure. Li dol la
veritat. Només respon amb insults a la crítica bé fonamentada.
Com en la dictadura: criticar la corrupció i criticar les
arbitrarietats és criticar al gran cap. Atrintxerar-se en el
mal-fer és un gran error.
Proposta:
a) Que els partits polítics
espanyols promoguin la creació d'una comissió que visiti Guinea
Equatorial i reculli les queixes de la població sobre el tracte
discriminatori, humil·liant i vexatori que reben en l'Ambaixada.
b) Abans de posar-se a desmentir,
l'Ambaixador deu proposar-se investigar i a remeiar el que és un
fet innegable que danya la imatge d'Espanya.
Quan parlem de corrupció, parlem
en aquest cas de corrupció dels principis democràtics i
d'actuacions descontrolades. L'Ambaixada no es regeix segons les
normes de l'Estat de dret que imperen en el país que
representen. L'arbitrarietat és una dels seus senyals
d'identitat. La paraula del procónsul és la "llei", una llei amb
parany que només s'aplica als més febles. Els drets
constitucionals de centenars d'espanyols d'origen guineà,
autèntics espanyols de tercera, són calcigats dia darrera dia.
Per a aquests "dicta-lleis" de l'Ambaixada, els espanyols
d'origen guineà no deuen rebre la visita de segons quins
familiars. En la "Constitució" de l'Ambaixada espanyola ells han
escrit: "a totes les joves o joves en edat de risc (risc de no
tornada) se'ls deu impedir viatjar a Espanya a tota costa,
sobretot si són de l'ètnia fang. I els seus familiars espanyols,
que s'aguantin". Com també han escrit: "Cap cridada procedent
d'Espanya deurà ser atesa. El dret a la informació no podrà
exercir-se si els funcionaris estan plens de treball".
Proposta:
a) Que el Ministeri d'Afers
exteriors fixi uns criteris objectius als quals s'atinguin els
funcionaris a l'hora de concedir els visats i els ciutadans a
l'hora de sol·licitar-los. Treure's de la màniga exigències
irrealitzables és arbitrari i radicalment antidemocràtic. b)
Abans de posar-se a desmentir, l'Ambaixador deu proposar-se
investigar i remeiar el que és un fet innegable que danya la
imatge d'Espanya.
Els funcionaris de l'ambaixada
practiquen una política autènticament tribalista i
discriminatòria. És un secret a veus que les seves decisions
arbitràries perjudiquen a la població fang, per la qual senten
una especial aversió per ser responsables, entre unes altres, de
"l'expulsió dels espanyols"; aquesta política beneficia a una
determinada ètnia illenca, a les quals els funcionaris bé
coneixen per preferir-les com criades. El fet que el règim
dictatorial castigui i discrimini a aquesta ètnia no pot
significar que l'ètnia fang sigui represaliada. Aquests
funcionaris han entrat en un perillós "joc?" que pot tenir per a
ells mateixos conseqüències molt negatives. Es passegen
tranquils enmig d'una majoria de la població que té consciència
de ser discriminada i maltractada. La pallissa propinada a una
de les funcionàries -que deuria ser substituïda urgentment per
conflictiva- pot no ser l'última. En Àfrica, s'ha dit moltes
vegades, no es pot tirar foc a aquest tipus de llenya. França i
Bèlgica ja van cometre tremends errors i horrors per polítiques
nefastes com la qual vam denunciar obertament.
Proposta:
a) El Ministeri d'Afers exteriors
deu advertir seriosament als seus funcionaris que no deuen
discriminar en raó d'adscripcions ètniques.
b) El Ministeri deu substituir
urgent al cònsol Hugo Regozo Zapata i a les funcionàries Maria
Teresa Montelongo i María Antonia Mera. Guanyar-se la
benevolència dels guineans sense atrintxerar-se en qüestions
tribalistes deurà ser la tasca prioritària dels nous
funcionaris.
c) Abans de posar-se a desmentir,
l'Ambaixador deu proposar-se investigar i remeiar el que és un
fet innegable que danya la imatge d'Espanya.
La política o politiqueig de
visats de l'Ambaixada d'Espanya és pura cera davant la calor del
diners. En l'Ambaixada espanyola a Malabo i en Bata el diners
derroca aquest "Mur de Berlín" inútil que la Unió Europea està
construint contra la llibertat de les persones. El diners obre
totes les portes. La duresa en aquesta frontera és pura
aparença: només s'aplica a malalts, a gent del carrer sense
recursos, a familiars directes d'espanyols d'origen guineà; i
simplement per a fer l'efecte que es compleix la política de la
Unió Europea. El Ministeri d'Afers exteriors pot comprovar, si
és que vol, com centenars i centenars de persones entren a
Espanya per la porta de la seva Ambaixada a Malabo, i sense tot
just complir els requisits. Pot comprovar també com a altres
centenars, complint tots els requisits, se'ls tanca la porta. En
definitiva, que ningú ens parli de "entrada legal" perquè en
l'Ambaixada d'Espanya a Malabo i en Bata no es juga legalment.
Olora a podrit. La "Màfia Consular" t'obre les portes de bat a
bat:
- Si ets un "peix gros". Si ho
ets, tens tots els visats que facin falta. I fins a et poden
sobrar. Els pots vendre i revendre.
- Si pots pagar una determinada
gran suma de diners. Qualsevol periodista que volgués fer un
treball seriós d'investigació pot descobrir la trama. És un
secret a veus. I no n'hi ha prou amb negar-lo, com segur que
faran sense convicció. El fet és que la corrupció i l'ambient de
falta de respecte de les normes objectives de l'Estat de dret
dóna motiu que funcionaris desalmats i prepotents s'estiguin
enriquint a costa de la població. El mateix que amb les cridades
"Actes d'invitació" s'ha generat un negoci pel qual es paga fins
a 1 milió de Fcfa per Acta, ens consta que entorn dels visats
existeix un tràfic els beneficiaris del qual no estan tots anés
de l'Ambaixada. Es parla de quantitats que no cobren ni les
màfies que trafiquen amb emigrants. Quantitats que ciutadans del
carrer difícilment poden reunir. Totes les fonts parlen de
l'existència d'una xarxa de joves al servei d'algun o alguns
funcionaris corruptes de l'Ambaixada. Ells serien -són- els
encarregats de captar a la clientela. Com s'entén que els
funcionaris discriminin tan obertament a sol·licitants de visats
que estan en igualtat de condicions? Per què a uns si i a uns
altres no? Com és possible que molts aconsegueixin tan fàcilment
visats sense que se'ls exigeixi el que a uns altres s'exigeix
-p.i., "ofertes de treball"? Per què és més fàcil que els
nigerians, senegaleses, cameruneses, etc. i altres pudients
aconsegueixin més fàcilment visats? La resposta és: DINERS,
DINERS I VULL MÉS DINERS. En el cor de l'Ambaixada existeix
corrupció nauseabunda alimentada per la "Màfia Consular". És un
secret a veus. També se sap que per a obtenir el tan anhelat
visat hi ha guineans i sobretot guineanes disposades a reunir la
quantitat que sigui. I la reuneixen. Sense cap dubte, els homes
i dones que arrisquen les seves vides en l'estret per a arribar
A Espanya després d'haver pagat grans sumes de diners a les
"Màfies de l'Estret" podrien molt bé entrar legalment a Espanya
per la "frontera" de l'Ambaixada d'Espanya a Malabo i per les
mateixes quantitats. La "Màfia Consular" l'hi posa molt fàcil.
Proposta:
a) Creació d'una comissió
independent que investigui les denúncies sobre l'existència
d'aquest tràfic, cessament fulminant i expulsió dels funcionaris
que hagin introduït tals pràctiques.
b) Revisió de tots els expedients
de sol·licitud de visat i de les raons esgrimides per a la seva
denegació a fi de desvetllar les resolucions basades en la pura
arbitrarietat promogudes pel proconsul Hugo Regozo Zapata, i
tolerades per l'Ambaixador.
c) Abans de posar-se a desmentir,
l'Ambaixador deu proposar-se investigar i remeiar el que és un
fet innegable que danya la imatge d'Espanya.
Proposta:
a) Creació
d'una comissió independent que investigui les denúncies sobre
l'existència d'aquest tràfic, cessament fulminant i expulsió
dels funcionaris que hagin introduït tals pràctiques.
b) Revisió de
tots els expedients de sol·licitud de visat i de les raons
esgrimides per a la seva denegació a fi de desvetllar les
resolucions basades en la pura arbitrarietat promogudes pel
proconsul Hugo Regozo Zapata, i tolerades per l'Ambaixador.
c) Abans de
posar-se a desmentir, l'Ambaixador deu proposar-se investigar i
remeiar el que és un fet innegable que danya la imatge
d'Espanya.
Conclusió i reflexió
Hi ha centenars de persones que
desitgen viatjar a Espanya a visitar a les seves familiars
directes -germans, germanes- i a les quals la "Màfia Consular"
els nega el visat. Unes altres volen venir a visitar el país en
actitud de negocis. Uns altres volen aprofitar-se del viatge per
a quedar-se, cosa que no és delicte, sinó exercici d'un dret
humà fonamental. Tots ells desitgen fer-lo per la via legal.
Tenim notícies de persones que han decidit fer-lo per l'altra
"via legal" permesa en l'Ambaixada d'Espanya a Malabo i Bata.
Segur que aconseguiran el visat. Per a molts altres, la patera
és l'única solució desesperada que encoratja la política del
Ministeri d'Afers exteriors.
La
Plataforma "Espanyols de Tercera" està formada per ciutadans
espanyols d'origen guineoecuatorià, discriminats en raó del seu
origen i pel color de la seva pell, als quals l'Ambaixada a
Malabo (Guinea Equatorial) impedeix exercir un dret
constitucional com és el de rebre la visita dels seus familiars
joves per raó de la seva "edat de risc" (risc de no tornada) i
de la seva adscripció ètnica. Alguns membres de la plataforma
han elevat les seves queixes al Defensor del Poble i han decidit
ja recórrer als tribunals de justícia per a acabar amb tanta
arbitrarietat que atempta contra els seus drets constitucionals
com espanyols. Si et trobes en la situació dels centenars
d'espanyols d'origen guineà damnificats per la política
discriminatòria de concessió de visats de l'Ambaixada d'Espanya
a Malabo, envia el teu testimoniatge a:
Plataforma "Espanyols de Tercera"
|
|
SOS ÁFRICA |
|
Ronda de la Universitat 20, 1-2 · 08080
BARCELONA (Espanya) |
| Correu-E:
info@sos-africa.org |
