o
hi ha dia sense que els mitjans de comunicació no ens portin la
seva collita de notícies sobre el desmantellament de la moral
pública a les mans de la raó d'Estat i del compte de beneficis.
El podriment de les consciències, l'estrall de les pràctiques
que aquest omnipresent procés representa situa en el cor de
l'actualitat el tema de la corrupció política. Per a
Heidenheimer la forma particular de perversió que la
caracteritza no consisteix només a violar les normes destinades
a protegir l'interès general, sinó a substituir la lleialtat
jurídica i personal cap a la comunitat per la total
identificació amb el grup i el vasalla del seu cap. Aquesta
negació de la Rule of Law suposa la fi de l'Estat de dret.
D'aquí que la generalització de la corrupció comporti la
desaparició de la cultura ciutadana i la consolidació de pautes
que oscil·len entre el neocorporativisme i la màfia. Per això,
Padioleau i Meny insisteixen que el determinant en la corrupció
no són les prestacions que s'intercanvien -la corrupció com
barata-, sinó l'estructura relacional, els vincles de
dependència que genera -la corrupció com llaç social- i,
especialment, els valors i comportaments que imposa -la
corrupció com conducta dominant- que la converteixen en l'eix
central del sistema. Amb el que més que denunciar els casos
concrets de corrupció, cal atacar la corrupció sistémica. Tres
processos han confirmat definitivament aquesta condició. En
primer lloc, la guerra econòmica, que és avui la forma més
virulenta d'enfrontament entre els grans països i de la seva
voluntat de dominació exterior. Les companyies públiques i les
multinacionals que han establert en ells el seu cap de pont són
els protagonistes d'aquest combat l'arma decisiva del qual és la
corrupció. Els exemples actuals sobre la interpenetració entre
interessos nacional-públics i interessos empresarial-privats són
molt nombrosos. Un dels més sonats ha estat el desfalc polític
perpetrat contra la societat ELF i cobert amb el mantell de la
presència de França a Àfrica; però, sobretot, el de la xarxa
d'espionatge ECHELON, creada i utilitzada per EE UU per a-que
les companyies nord-americanes disposin, en la seva activitat
internacional, de les millors bases per a assegurar la seva
eficàcia corruptora i amb ella la seva posició hegemònica. Els
detalls del funcionament i dels èxits d'aquesta temible
maquinària guerrera, en la qual amb tant entusiasme col·labora
la Gran Bretanya de Blair, han estat objecte d'un brillant
informe del europarlamentari alemany Schmid que prova la seva
perversitat i eficiència.... Hi ha sectors econòmics en els
quals, com afirmen Jean Cartier Bresson i Boucheri, la corrupció
és component essencial de la política de les empreses: el negoci
armes, els transports col·lectius, les obres públiques,
l'organització del territori i l'urbanisme, l'energia,
etcètera.... La inacabable llista de polítics europeus
processats i/o condemnats per corrupció assenyala la
magnitud/endogeneitat del fenomen i obliga a preguntar-se si la
democràcia en el seu funcionament no està transformant-se en un
règim substancialment corrupte, és a dir, si la corrupció
política no s'està transmutant en corrupció democràtica.
Evitar-lo deu constituir el primer objectiu dels demòcrates.
JOSÉ VIDAL-BENEYTO. EL PAÍS, 16
de juny de 2001, pàg. 8
Llegeix també el següent
article-denuncia
"Corrupció en l'Ambaixada
d'Espanya a Malabo"
