Senyor
President:
En aquests
dies cruents per al país (orelles tallades, peus rebentats,
vides segades, abundant sang vessada, centenars de persones
empresonades, etc.), en els quals la Dictadura obianguemista
escenifica l'eliminació dels seus adversaris polítics,
considerats com enemics, en un escandalós muntatge pseudojurídic
com els quals el propi dictador va muntar en el passat per a
desfer-se físicament dels “enemics del règim”, la Televisió de
Guinea Equatorial està emetent gojosament i amb malintencionat
profusió imatges del viatge del Dictador Obiang Nguema Mbazogo a
Espanya, on va ser rebut per vostè amb tots els honors i fins a
abraçat pel rei davant els ulls atònits de les seves víctimes
exiliades a Espanya o oprimides dintre del país. Si a Guinea no
se li vol -és el missatge de la Dictadura- en l'Espanya oficial
i en la Unió Europea sí se li respecta, se li complimenta i se
li dóna suport a pesar de declaracions oficials buides de
compromís. Unes imatges valen més que mil paraules. Veure a Juan
Carlos de Borbó, Rei d'Espanya, abraçar somrient i de manera
efusiu a qui el poble ecuatoguineà considera el responsable
directe de la xarxa terrorista amb nom de partit polític i que
ha sembrat la mort, la destrucció i la misèria a Guinea és
escandalosament esquinçador. El mateix impacte que produiria a
les víctimes del 11-S veure a Bush abraçant efusivament a Bin
Laden. Veure al president José María Aznar promocionar a Espanya
al dictador guineà, saludar i rebre amb honors al responsable
personal i directe de centenars de morts amb l'excusa de la seva
condició de Cap d'Estat és humanament ininteligible i moralment
pervers. La diferència que es fa entre “dictadors amics” (entre
els quals es troba Obiang) i “dictadors enemics” (Fidel,
Sadam...) revela una corrupció total de principis o una absència
total de conviccions democràtiques.Veure que una Universitat
espanyola -la Universitat d'Alcalá d'Henares- homenatja al cap
de la xarxa de narcotràfic, a el “doctor horroris causa” i
reconegut assassí amb les mans tacades de sang, és insofrible i
incomprensible. Les dolentes companyies del rector, membre de la
xarxa obianguemista a Espanya, han desprestigiat completament a
aquesta Universitat als ulls de les víctimes de la
Dictadura.Aquestes imatges impactants que emeten abusivament els
telediaris governamentals són una autèntica apologia d'un règim
terrorista i una tremenda bufetada a les aspiracions de
llibertat de tot un poble. Quan *SOS ÀFRICA, en la seva
obstinació per donar a conèixer les realitats africanes, parla
de “democràcies dictatorials”, es refereix justament a aquesta
suprema hipocresia, a aquesta perversió sense qualificatiu que
significa no voler per als altres el que es vol per a un mateix;
a aquesta suprema incoherència de qui des dels governs
democràtics donen suport, encoratgen, sostenen, beneeixen i fins
a acaronen als dictadors africans, convertits en els millors
garants dels seus interessos comercials. No sabem com explicar a
les víctimes de les dictadures per què “darrere d'un gran
dictador africà sempre hi ha un bon demòcrata europeu”. Estem
convençuts que si Bin Laden fos africà i de negra epidermis i en
el seu país-finca hagués petroli, seria rebut sense problemes
amb tots els honors fossin quals fossin les seves relacions amb
el terrorisme. Senyor president, encara que vostè no ho
consideri així, per a les víctimes que sofreixen les urpades de
el “dictador amic”, tant Bin Laden com Santi Poltres són beats
en comparació de Obiang Nguema Mbazogo. El Terrorisme és
terrorisme sigui “d'estat” o “de banda” o “de xarxa”; ho
practiqui Mohamed Atta, George Bush, Ariel Sharon o el dictador
Obiang.
Vostè va
afirmar que no sabria explicar a una víctima del terrorisme per
quin la justícia va deixar escapar a Arnaldo Otegi per haver
cridat "Gora ETA". Des de SOS ÀFRICA tampoc sabríem com explicar
a les nombrosíssimes víctimes del terrorisme (governamental
obianguemista) que el President del Govern espanyol, tan
combatiu pel que fa al terrorisme practicat a Espanya i tan
comprensiu amb les víctimes del terrorisme del país basc en
realitat no solament no condemna el terrorisme (instaurat per
Obiang a Guinea Equatorial), sinó que flirteja amb el dictador,
li rep en la Moncloa, li complimenta i fins a canvia
l'orientació de la política governamental espanyola per a
contentar i afavorir al responsable nombre uneixo del règim de
terror denunciat fins i tot per la premsa espanyola. També ens
resulta impossible explicar a les víctimes del terrorisme que el
PP, com va recollir la AFP (21-12-2001), s'encarrega de formar
quadres del Partit de la Dictadura de Guinea Equatorial, el
PDGE. Està suficientment demostrat (per l'ONU, els Partits, la
Premsa, etc.) que el dictador Obiang, a part de ser un “okupa”
il·legítim del poder en una Guinea sumida en la pobresa, és un
criminal i quebrantahuesos directament relacionat, en el passat
i en el present, amb els assassinats, brutals tortures,
desaparicions i expolis que van tenir i tenen lloc en el país.
Però, desgraciadament per al poble de Guinea Equatorial, i
gràcies al petroli, aquest cap de la banda (clan) terrorista
governamental ja conta amb les benediccions del govern espanyol
siguin quals fossin les seves relacions amb el terrorisme i la
misèria que pateix la població. Deu arribar el dia que aquest
criminal de lesa humanitat, aficionat a sentar a ciutadans i
ciutadanes innocents en el banc dels acusats, sigui expulsat del
poder i obligat a sentar-se en la banqueta per a respondre dels
crims comesos des de la prefectura de l'Estat. Per quin vostè i
el seu govern, senyor president, atorguen un tracte de favor a
aquest dictador i concedeixen més importància al petroli –el
quid de la qüestió- que a la sang de milers de persones que el
narcodictador ha vessat –en alguns casos personal i directament-
al llarg dels seus més de 25 anys de poder en l'ombra (amb el
seu oncle Macías) i a la llum? Aquest "dictador amic" i el seu
règim vampiresc necessiten regularment sang humana per a poder
sobreviure. I aconsegueixen periòdicament tota la qual
necessiten. Per quina vostè i el seu govern creuen cegament en
les promeses del narcoterrorista i en canvi ignora
sistemàticament a qui, amb perill de les seves vides, estan
intentant des de l'oposició forçar un canvi en la situació
política sense ni tan sols rebre una palmellada en el muscle?
Per què no vol escoltar el clam de les víctimes del terrorisme
pur i dur que practica el règim obianguemista? Per quin els
governants demòcrates, encadenats a interessos de grans
empreses, tenen una autèntica paüra que s'instaurin a Àfrica
règims democràtics lliures que defensin els interessos legítims
de les poblacions? Per a aquesta entitat, el suport crònic i
sistemàtic dels demòcrates, d'esquerres o de dretes, als
dictadors és una autèntica perversió democràtica. Amb quina
autoritat moral es pot exigir a un determinat partit basc
–Batasuna, per exemple- que condemni el terrorisme quan qui
formula solemnement aquesta exigència no ho fa respecte d'altres
terrorismes com el qual sofreix la població de Guinea i, amb més
intensitat en aquests dies, qui des de l'oposició advoquen
pacíficament per un canvi? Tingui per segur, senyor president,
que les polítiques cròniques de suport als “dictadors amics” són
les responsables directes que milers i milers de persones fugin
dels seus països i arrisquin les seves vides a la recerca d'un
futur millor...a Europa, just en alguns dels països que es
caracteritzen per donar suport sistemàticament als dictadors que
arruixen a les seves poblacions. Qualsevol retòrica contra el
terrorisme dolent sona a música infernal per a totes les
víctimes que sofreixen el terrorisme bon que practiquen aquests
dictadors consentits -amics de demòcrates- que a Europa són duts
sota pal·li pels dirigents europeus de torn. Alberguem
l'esperança que el Poble espanyol no accepti l'amistat que el
seu govern li ha acceptat al dictador de Guinea Equatorial.
Lamentem,
senyor president, que el seu nom i -per responsabilitat del
Govern- el de Juan Carlos I estiguin escrits al costat dels
d'aquells que no només van abandonar al poble de Guinea
Equatorial en els moments difícils de lluita pel seu
alliberament, sinó que van acudir en auxili del Dictador i van
brindar amb ell, en canvi d'uns quants barrils de petroli dels
milers que es duen impunement de Guinea Equatorial les
companyies petrolieres nord-americanes sense que la població
empobrida es beneficiï EN NO-RES d'aquestes riqueses del país.
Atentament
SOS
ÀFRICA-Servei de Solidaritat amb Àfrica
